Ens ha arribat a la Unió de Consumidors de Catalunya – UCC aquests dies la sentència 1122/2021 de 15 de març relatiu a una denúncia que la nostra Organització va interposar davant l’Agència Catalana del Consum contra TELEFÓNICA DE ESPANYA S.A.U.
Des de la UCC es va detectar una oferta comercial a la comercial TELEFÓNICA a on feien servir la expressió “para siempre” (en l’apartat preguntes freqüents) i que per tant, es donava a entendre als consumidors que aquella oferta que estaven contractant no es podria modificar amb el temps, només es podrien canviar les condicions per canvis de modalitat del contracte o per canvis impositius (és a dir, canvis en els que TELEFÓNICA estigui obligat a fer-ho). La sorpresa va ser quan els consumidors i consumidores van començar a rebre unes cartes a on se’ls informava de que el dia 5 de maig de 2015 s’efectuaria una pujada dels preus en la factura de TELEFÓNICA de 5 euros al mes i que es donava com a termini màxim per resoldre el contracte per aquestes circumstàncies el mateix 5 de maig de 2015.
Com es natural, no tothom va rebre la carta al mateix temps i per tant va haver-hi molta gent que la va rebre el 29 d’abril i que per tant tampoc es complirien els 14 dies naturals que atorga el dret de desistiment. Amb la qual cosa, en molts dels casos les persones consumidores no tenien més remei que “acceptar” aquesta pujada de preus, generant així una greu indefensió.
Court of Justice in Barcelona, Spain
Al veure aquest comportament, des de la UCC es va contactar amb TELEFÓNICA per informar d’aquest problema i al comentar el conflicte ens van dir que ja no hi podien fer marxa enrere i que per tant assumirien les conseqüències que els hi pertoqués. Davant d’aquesta situació, es va informar a l’Agència Catalana del Consum. També es va informar a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i a la Associació per la Autoregulació de la Comunicació Comercial (AUTOCONTROL), però van declinar per diferents motius. Finalment, l’Agencia Catalana del Consum, després de l’estudi del cas, va decidir sancionar a TELEFÓNICA amb 310.955 euros. Aquesta xifra estava basada en el nombre de consumidors afectats segons l’estudi de l’Agencia Catalana del Consum: 62.191 persones, per 5 euros relatius a l’increment inadequat de la factura. Si multipliquem 62.191 per 5 ens dona exactament l’import de la sanció: 310.955 euros. Aquesta sanció ja ens sembla força justa perquè està donant per fet que nomes es va aplicar la pujada de preus a un sol mes de facturació, però la realitat és que la facturació mensual es va quedar amb aquesta pujada de 5 euros de manera indefinida i que per tant molts afectats i afectades no només van patir aquesta pujada un cop sinó que la van patir de manera continuada en el temps.
Doncs bé, aquesta sanció va ser elevada a la via judicial per part de TELEFÓNICA al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a on argumentaven per una banda, que l’expressió “para siempre” no volia dir que fos per tota la vida en el temps, sinó que era una expressió de temps indeterminat, és a dir, que l’oferta estaria activa durant un temps indeterminat i per altre banda que la sanció era desproporcionada. Com és lògic la primera argumentació no va ser acceptada en la mesura en que el Tribunal va entendre que el sentit de la publicitat no era fer creure al consumidor que es tractava d’un temps indeterminat, sinó d’un preu final per sempre, és a dir, que es mantindria en el temps mentre es mantingui el contracte. Ara bé, respecte a la segona qüestió, el Tribunal sí que entén que la sanció és desproporcionada. Per aquest motiu divideix la sanció en 2: la publicitat que es va fer al propi web de TELEFÓNICA i la que es va fer al teletext de TELECINCO. Per la primera de les sancions es realitza una argumentació en el sentit que la sanció es desproporcionada perquè no tothom va contractar per raó de l’oferta que després no compleixen, que no es valora la inversió que va fer TELEFÓNICA en continguts audiovisuals i que per tant els beneficis no van ser tan alts i també que altres operadores fan servir una publicitat similar. Després de fer aquesta argumentació fixa la primera part de la sanció en 70.001 euros. L’altre part de la sanció relativa al Teletext la fixa en 20.000 euros donada la seva relativa incidència en els consumidors (gairebé ningú mira el Teletext).
Així doncs la sanció passa a ser de 90.001 euros dels 310.955 euros que va imposar l’Agència Catalana del Consum, es a dir, una rebaixa que no arriba ni a un terç de la sanció original amb l’únic argument de ser “una sanció injustificada.”
Des de la UCC volem mostrar el més profund desacord amb aquesta sentència de manera que la sanció de 310.955 euros, que suposadament era injustificada, era un simple càlcul matemàtic en relació a les persones afectades que ni tan sols tenia en compte la possibilitat de que aquestes persones consumidores afectades haguessin sofert aquest increment durant diversos mesos i per tant que s’incrementés molt més la sanció. Però es que a més, la quantitat que imposa sí que es manifestament injustificada i es pot veure en que les dues xifres son números rodons, es a dir, no hi ha cap tipus de càlcul, sinó que es ben patent que es tracta d’una quantitat arbitrària. A aquest fet hem d’afegir que l’argumentació relativa a que sigui el fet decisiu perquè els consumidors contractin o no el producte es del tot indiferent. No s’està jutjant si aquesta oferta va atraure a alguns clients, sinó que l’oferta donava unes condicions que després no es van complir i per tant, aquest sobre cost de la factura és indegut. Encara que la persona consumidora estigui d’acord amb aquesta pujada del preu o encara que no vulgui canviar de companyia, aquest increment no s’hauria d’haver efectuat i en conseqüència tant se val si les persones consumidores van decidir contractar o no per aquest fet, el cas és que no es podia fer l’increment de la factura. El mateix argument també serviria per la inversió que es va fer des de MOVISTAR, que torna a resultar indiferent pel motiu de la sanció. Per últim l’argument relatiu al comportament similar d’altres companyies és, al nostre parer, el gran indicatiu de la protecció que reben aquestes grans companyies telefòniques. Si realment el tribunal admet a la lleugera la realització de pràctiques com aquesta en la majoria de companyies; pràctiques que ha sancionat en aquesta mateixa sentència (és a dir que reconeix la culpabilitat i mala praxis), ¿com és que les permet i que no només no les sanciona sinó que les fa servir de barrera protectora?
UCC i l’Agència Catalana de Consum han d’estar per vetllar pels drets dels consumidors i es ben sabut que no busquem en cap cas el perjudici injustificat de les empreses, però ¿de què serveix la feina ben feta quan aquestes macro empreses tenen proteccions especials fora del nostre abast que els permet infringir d’una manera tan flagrant les regles del joc en matèria de consumidors i usuaris? De nou es torna a fer manifesta la desigualtat que existeix entre les persones consumidores i aquestes grans empreses. La paradoxa es que precisament aquest argument és la columna vertebral de la llei i per tant el motiu pel qual aquest col•lectiu (del que tots en formem part) rep una especial protecció.
¿De què serveix la protecció quan aquell que l’hauria d’atorgar, protegeix més al que provoca la indefensió que al protegit?